jueves, 28 de mayo de 2009

Pissarres digitals

Aquí penjo un article d'opinió que vai trobar foça interessant que ens parla sobre les pissarres digitals. L'article és de Llorenç Valverde, i l'he trobat a http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/pissarres-digitals.html.

No es tracta de fer amb les tecnologies les mateixes coses que fèiem sense elles: s’ha de fer allò que cal i que les tecnologies possibiliten, però sobretot s’ha de fer allò que cal. Aquest vindria a ser, per molts, un dels mantres –una mica llarg, això sí– de la nostra era. I si no ho és, hauria de ser-ho. Segons tots els indicis que tinc a mà, la paraula mantra prové dels vocables sànscrits man, de ment i tra, d’alliberar, i és un recurs propi de religions com la budista.
Però més enllà de la seva aplicació i origen religiosos, un mantra seria una vibració sonora que ajuda a alliberar la nostra ment d’influències perverses. Dit altrament, vindria a ser un instrument de protecció davant cicles improductius de pensament i acció, tot enfocant i assossegant la ment. Sovint he de fer servir el mantra de l’encapçalament, davant situacions d’evident ús pervers de les tecnologies digitals.
El powerpoint o, més ben dit, les presentacions que en segueixen l’esquema, serien un exemple proper i amb el qual hi tinc topades sovint –ben bé cada dia– atès que han vingut a substituir informes i memoràndums: ara tot s’arregla amb un powerpoint amb l’estructura simplificada i simplista –encara que, de vegades, vistosa– que indueix.
I tot això sense parlar del seu ús, diguem-ne, docent, a classe. Per molts, l’ús de presentacions per comptes d’escriure a les tradicionals pissarres és interpretat i vist com el darrer crit en metodologia docent. Els clàssics apunts han estat desplaçats per fotocòpies –de vegades convenientment anotades– de les presentacions emprades pel professor per fer la classe. No vull dir que no n’hi hagi, de presentacions, que realment constitueixen una ajuda, tant per al professorat com per a l’alumnat, però he vist moltes i moltes xerrades a les quals el presentador es limitava a castigar l’auditori mitjançant la lectura en veu alta del contingut de les diferents pantalles que componien la presentació. I vagi per endavant que he fet i faré servir presentacions digitals sempre que consideri que han d’ajudar l’objectiu de l’activitat.
Cada vegada que m’arriba alguna cosa relacionada amb les pissarres digitals, també es converteix en una bona ocasió per a retreure el mantra de com hauríem d’utilitzar les tecnologies. Per començar el nom, pissarra, que evoca de manera immediata l’esperit diagonalment oposat al que intenta transmetre el mantra: la mateixa funció i objectius que les tradicionals pissarres negres, verdes o blanques, especialment condicionades a models d’aprenentatge basats en un que parla –habitualment, el mestre– i la resta que escolta.
Però, pel que sembla, no és ben bé això. Resulta que hi ha gent que fa una casta de proselitisme evangelitzador sobre les bondats de les pissarres digitals i, si hom escolta els seus missatges, sembla que estan parlant d’un model ben diferent, un model més arrelat al nostre temps, cooperatiu i que indueix a la creativitat, amb components multimèdia i més coses d’aquestes tan necessàries i que estan associades a les noves maneres de fer que requereixen els temps.
A tot això, i dit a l’engròs, una pissarra digital és simplement un videoprojector connectat a un ordinador i, si a més és interactiva, té el corresponent mòdul d’interactivitat, és a dir, el que permet recollir a l’ordinador el que s’escriu a la superfície de la pissarra. No vull dir que no sigui molt interessant i prometedora aquesta tecnologia, però jo diria que hi ha un error fonamental en els postulats dels seus defensors, un error explicable en termes del mantra inicial.
Aquells que en tenen, les fan servir perquè les tenen –com el powerpoint– però no està clar que hi hagi una estratègia o un model d’aprenentatge adaptat als temps actuals de la qual les pissarres digitals en siguin un instrument eficaç d’implementació. Dit altrament, de ben segur que si les treim o s’espatllen continuaríem fent el mateix que fèiem sense elles, i no es tracta ben bé d’això.
Les coses han de canviar, amb o sense pissarres digitals i de ben segur que en el nou model requerit, aquests estris hi tenen un paper important, però el nou model també ha de funcionar sense pissarres digitals o qualsevol altra tecnologia en particular, nova avui, però obsoleta i anacrònica demà o demà passat.
En qualsevol cas, no voldria que s’entengués això com un crit contra les pissarres digitals, ans el contrari: benvingudes siguin pel que poden tenir d’afavoridores de la innovació i de la creativitat, com probablement va tenir en el seu dia el powerpoint i la resta de programes per fer presentacions. Però convindria que tots tinguessin clar que amb això no n’hi ha a bastament. Ben bé, no n’hi ha ni per a començar.

miércoles, 13 de mayo de 2009

La videoconferència

Bonees novament!!

Avui actualitzo aquesta pagina, ja que crec convenient fer-ho, ja que els alumnes de 3er de Pedagogía, vam poder gaudir d'una sessió de videoconferència, on varem poder estar conectats en audio i video amb les Illes Balears.
Primerament, s'ens va ensenyar una mica el funcionament de l'aula, la qual desconeixiem que en la facultat de ciencies de l'educació i psicologa existia. Era una aula gairabé ttalment equipada. El coordinador d'aquella aula, ens va dkir que faltaven uns petits flecs per acabar-la del tot, però vam poder comprovar en primera persona que funcionava a la total perfecció.
Projector, canons, monitors, pantalla digital, cables, molts cables, comandaments...aquests son alguns dels elements de tota aquesta maquinaria tan complexe que requereix una aula d'aquest tipos.
Un cop vist una mica el seu funcionament, varem passar a l'acció. Vam connectar-nos amb les Illes Balears. Desde allí, un home, del qual no recordo el nom, ens va explicar el com i el perquè de la seva aula de videoconferència, la qual també estava totalemnt equipada.
Realitat o ficció?anem cap a una educació ja no amb pissarres quotidianes, sinó amb pissarres digitals?classes presencials...o a través de conferències?...

Molts son els punts a favor i en contra que presenten aquestes noves tecnologies dins l'aula, però si s'aprenen a complementar be podrem gaudir d'una educació de qualitat.

jueves, 5 de marzo de 2009

Bill Gates promociona el proyecto aragonés de “Pizarras Digitales” como ejemplo a seguir

(La notícia és del 24 de gener del 2008, però crec que és interessant, ja que en aquesta assignatura vam veure un vídeo d'una escola d'Ariño, en la qual Bill gates va fer unes aportacions)

Impulsado por el Gobierno de Aragón, el Programa de “Pizarras Digitales” busca impulsar el uso de la tecnología en el quehacer diario de los alumnos de primaria.
El magnate informático destacó que el proyecto pionero “Pizarra Digital” impulsado por la comunidad española de Aragón es “todo un éxito” y afirmó que la educación es la “mayor inversión” que puede hacerse, así como el campo con mayor potencial de mejora gracias a las nuevas tecnologías. La intervención cerró el V Foro de Líderes Gubernamentales de Microsoft que ha reunido en Berlín a líderes políticos y económicos de 32 países.
Proyecto pionero
Antes de su intervención, el aún Presidente de Microsoft pudo comprobar en directo cómo cuatro niños de entre 10 y 11 años de la localidad española de Ariño (Teruel), hacían uso de las múltiples posibilidades de aprendizaje de las pizarras digitales, última novedad tecnológica en material educativa.
Estos pequeños computadores portátiles, de dos kilos de peso y conectados a una red inhalámbrica de Internet, les permiten desde buscar imágenes por Internet, crear “blogs”, intercambiar datos a través de la red, consultar enciclopedias digitales o tomar notas con un bolígrafo especial, ya que son capaces de leer la letra manuscrita.
Gates comentó que su hija estudia también en un centro en el que utilizan tecnologías similares a las de los centros aragoneses que han contribuido a mejorar los resultados académicos de la comunidad autónoma en ciencias y matemáticas, según el ultimo estudio PISA de la Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económico (OCDE).
El presidente de Microsoft destacó que en este siglo cambiará la naturaleza del uso de las nuevas tecnologías, así como la interacción con los dispositivos hasta el punto de que se “superarán las barreras de espacio” y la información “acompañará al usuario vaya donde vaya“.
Asimismo, aseguró que proliferarán los interfaz de carácter natural como el uso de la voz, los bolígrafos sensibles o las pantallas táctiles que irán sustituyendo al ratón y al teclado en la relación del usuario con la máquina.
También hizo referencia a este proyecto (que en España ha pasado lamentablemente “desapercibido”) la cancillera alemana, Angela Merkel, quien realizó el discurso de clausura..
“Pensar a escala global es más fácil gracias al intercambio rápido de información”, señaló Merkel, quien apuntó a que el uso de pizarras digitales en el aula podría terminar con el debate sobre la gratuidad de los libros de texto en Alemania y facilitaría el acceso de los alumnos de clases más bajas a las nuevas tecnologías.

lunes, 2 de marzo de 2009

¿Wii music en las aulas?

La ministra de educación Mercedes Cabrera, acudió esta semana a la presentación del videojuego Wii Music, que saldrá a la venta el próximo 14 de noviembre.
Lo curioso del caso es que la ministra se mostró auténticamente entusiasmada con dicho videojuego y auguró la entrada de esta tecnología en las aulas.
Entre otras aplicaciones, permite dirigir una orquesta con una batuta o tocar instrumentos sin saber nada sobre música.
La propia directora de orquesta Inma Shara ya lo ha probado y dijo "estar encantada, a pesar de no ser nada fácil".
Como todos los videojuegos actuales tiene aplicaciones por internet como compartir las creaciones con los amigos o editar discos propios.
Hasta dónde afectará esto a la enseñanza musical es difícil de decir; por mi parte creo que en muy poco, ya que a pesar de ser un poderoso atractivo para los jóvenes, le veo muchas limitaciones.
Lo más interesante de todo han sido las declaraciones de la ministra referentes al estado de la educación musical en España.
Reconoce que pese a estar contemplada en los planes de estudios es insuficiente y que debe ser una parte imprescindible de la educación. También dice que la enseñanza de la música es corta (?) y no muy eficaz.
Lo cual me lleva a reflexionar, que estas declaraciones no concuerdan con las últimas actuaciones de su ministerio, que progresivamente ha ido recortando las horas de clase, los cursos que tienen la música en el plan de estudios y en general la importancia de ésta dentro de las escuelas e institutos.
No se, me parecen unas declaraciones propagandísticas sin intenciones reales de mejorar esta situación.
¿A vosotros que os parece?

martes, 10 de febrero de 2009

Les TIC

TIC és l' acrònim de Tecnologies de la Informació i la Comunicació.

  • “Les tecnologies de la informació i la comunicació no són cap panacea ni fórmula màgica, però poden millorar la vida de tots els habitants del planeta. Disposem d’eines per a arribar als Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, d’instruments que faran avançar la causa de la llibertat i la democràcia, i dels mitjans necessaris per a propagar els coneixements i facilitar la comprensió mútua” (Kofi Annan, Secretari general de l'ONU, discurs inaugural de la primera fase de la WSIS, Ginebra 2003)

També se solen anomenar NTIC: “Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació”. Agrupen un conjunt d’elements, generalment aparells i programes (maquinari i programari), necessaris per a gestionar la informació (emmagatzemar-la, distribuir-la, trobar-la, etc).

Podem considerar les NTIC un concepte dinàmic. Per exemple, a la fi del segle XIX el teléfon podria ser considerat “una nova tecnologia” segons les definicions actuals. Aquesta mateixa definició es podria aplicar a la televisió quan va aparèixer i es popularitzà en la dècada dels 50 del segle passat. No obstant això, avui no les posaríem en una llista de NTIC i fins i tot és molt possible que actualment els ordinadors ja no puguin ser qualificats de noves tecnologies. Tot i això, en un context ampli, podem considerar que el telèfon, la televisió i l’ordinador formen part del que avui anomenem TIC, tecnologies que afavoreixen la comunicació i l’intercanvi d’informació en el món actual.

Les noves tecnologies són inmaterials, ja que la matèria principal és la informació; permeten la interconnexió i la interactivitat; són instantànies; tenen elevats paràmetres d'imatge i so. Al mateix temps les noves tecnologies suposen l’aparició de nous codis i llenguatges, l’especialització progressiva dels continguts sobre la base de l'audiència (trencant la cultura de masses) i donant lloc a la realització d'activitats inimaginables en poc temps.

TIC i educació

Tot això introduïx també el problema de la poca capacitat que té l'escola per a absorbir les noves tecnologies. En aquest sentit, un altre concepte de Noves Tecnologies són les NTAE (Noves Tecnologies Aplicades a l'Educació). L'ús d'aquestes tecnologies, enteses tant com recursos per a l'ensenyament com mitjà per a l'aprenentatge, com mitjans de comunicació i expressió, i com objecte d'aprenentatge i reflexió (Quintana, 2004).

Entre els beneficis més clars que els mitjans de comunicació aporten a la societat es troben l'accés a la cultura i a l'educació, on els avanços tecnològics i els beneficis que comporta l'era de la comunicació en què vivim llancen un balanç i unes previsions extraordinariament positives. Tot i així, alguns experts han incidit en què deu existir una relació entre la informació que es suministra i la capacitat d'assimilació de la mateixa per part de les persones. Per això, és convenient una adequada educació en l'ús d'aquests poderosos mitjans.

Tornant a l'educació, aquesta ha de replantejar els seus objectius, metes, pedagogies i didàctiques. Les mateixes forces tecnològiques que faran tan necessari l'aprenentatge, el faran agradable i pràctic. Actualment les escoles, com altres institucions, estan reinventant-se al voltant de les oportunitats obertes per la tecnologia de la informació. Les xarxes educatives virtuals s'estan transformant en les noves unitats bàsiques del sistema educatiu, que inclouen el disseny i la construcció de nous escenaris educatius, l'el·laboració d'instruments educatius electrònics i la formació d'educadors especialitzats en l'ensenyança en un nou espai social.